redacció

Era un nen que es deia Pol, tenia 16 anys, però mai sabia trobat en una situació d’aquestes. Un cop lo més típic, va sentir el sentiment de l’amor, que quan veus aquella noia que t’agrada, et comença la panxa a fer pessigolles.
Aquella noia era la Júlia, una noia de la seva edat, que tenia una cabellera rossa i els ulls verds. Però en Pol tenia un problema, ell era el típic noi que es un dels més populars de l’ institut, i ella era la típica poguéssim dir, “friki”, és a dir, la empollona de la classe.
Però ell la veia cada dia i, sempre la trobava més guapa, no podia més aguantar-se aquest sentiment tant fort que sentia, i un dia va anar a parlar d’amagades amb una de les seves millors amigues la Claudia. Li va explicar tot lo que sentia, i si ella la podria ajudar, però que els seus amics no s’adonessin compte.
Ell li va començar enviar cartes, e-mails, quedaven com amics però d’amagades, perquè els seus amics no el jutgessin, però un dia la Júlia es va donar compte que ella també s’havia enamorat d’en Pol, però ella també va veure que el seu amor era impossible, ell era popular i ella era la diversió de tota la classe.
Un dia en Pol li va volgué expressar els seus sentiments dirigits a ella, aquella tarda després del col·legi en Pol la va esperar com cada dia a darrera l’autocar escolar, quan ella va aparèixer, el cor d’en Pol li va fer un salt, estava molt nerviós. Van anar a berenar a una cafeteria, i van estar parlant fins les 9 de la nit, ell es sentia mol bé el seu costat, podia ser ell mateix, no estava pendent de lo que deien els seus amics.
Ja eren les 9:30 de la nit i ella tenia d’anar a casa seva a fer tots els deures que tenia pendents, però ell no es volia desenganxar d’ella, i la va volgué acompanyar fins a la seva casa. Quan van arriba, va arribar el moment que en Pol havia esperat, li tenia de dir que l’estimava i que volia sortir amb ella, i el final ho va fer, se li va declarar, ella molt nerviosa, i no sabia que fer, però de repent se li va treure la vergonya del cos, i els dos cada cop es anaven acostant més, i més, fins que els seus llavis es van rosar, i es van donar compte que s’estimaven.
Al cap d’una setmana van començar a sortir junts, però en Pol encara no sabia enfrontat a lo que tenia més por, que era a dir-los en els seus amics que estava surtin amb la Júlia, l’ empollona de la classe.
Ja portaven un mes amagats d’aquella por, i un dia la Júlia es va afartar d’estar sempre amagats. Va trucar en Pol si podien quedar a la cafeteria que sempre quedaven, i així va ser, la Júlia es va armar de valor i li va dir lo que pensava, que ella lo més important era ell i que l’estimava moltísim, però que no podia aguantar més que sempre l’estigués amagant i que si això no canviava, doncs que tallarien, i ella plorant se’n va anar.
En Pol va estar reflexionant un dia darrer dia lo que la Júlia li havia dit, ell estava completament d’acord amb ella, però no sabia com dir-los. El cap d’una setmana que van quedar tots els sues amics a fer un partit de bàsquet, també va portar la Júlia. Quan van arribar tots van començar a dir que feia l’empo allà amb tots ells, a la Júlia li va entra ganes de plorar i de marxar corrents d’aquell lloc que ningú la volia però va aguanta, el moment que en Pol li va començar a explicar a tots els seus amic la història que tenia amb la Júlia, tots es van posar a riure, la Júlia que no aguantava més aquesta situació se’n va anar, en Pol enfadant amb els seus amics els hi va dir que si no estaven amb ell per això que no el busquessin més perquè ell ja no estaria el seu costat, i va marxar darrera d’ella.
El dia següent tota la seva colla, els va anar a veure a l’hora del pati que estaven junts esmorzant, i els seus amics els hi van demanar perdo a un i a l’altre.
Finalment la Júlia i en Pol van estar molt contents que els seus amics hagin canviat de parer, i la Júlia va passar de l’empo de la classe a la noia normal que anava amb el noi més guapo de l’ institut, i a partir d’aquest moment van anar tots junts, els amics d’en Pol i ella.

SOLITUDS DE L'ANNA

1er Paràgraf
El títol del meu llibre és Solituds de l’Anna, el seu escriptor es en Jordi Sierra i Fabra, es un escriptor que la majoria dels seus llibres es basen en la vida dels adolescents. La seva editorial és la espurna bromera. No va guanyar cap premi per aquest llibre.

2on Paràgraf
Va de una adolescent de 15 anys que es posa el llit amb el seu xicot de 18 anys sense protecció i es queda embarassada i per anar a avortar sense l’ajut dels seus pares ni de la seva germana Victòria, el final mort, però els pares que tenia eren repressius que miraven més com quedaven i que deien les altres persones que no la maduració i el creixement de les seves filles. I el final la Victòria amb 21 anys ha de descobrir per ella mateixa, els errors que la van portar a la mort, com que la farmàcia no li volia vendre el preservatiu, que el metge no li volia receptar la píndola del dia després, que el seu nòvio no li faci costat en saber la notícia, però sobretot a l’estar sola. Perquè quan es va quedar embarassada la única companyia que tenia era la solitud.

3er Paràgraf
El personatges que hi havia era l’Anna, la seva germana Victoria, els seus pares, els amics de l’Anna i el xicot de l’Anna. L’argument d’aquest llibre es que les adolescents que es queden embarassades, que ho diguin perquè els puguin ajudar i no es quedin soles. El ritme de la narració, hi havia un narrador que explicava la història, en aquest cas la seva germana.

4rt Paràgraf
Jo recomana-ho aquest llibre, no només a les adolescents sinó també en els pares de qualsevol jove.
Perquè crec que t’ensenya a que en aquests casos lo pitjor que pots fer quan la teva filla està embarassada es deixar-la sola, lo millor es fer-li costat, i no parar-la de recolzar-la, perquè sinó té el costat a les persones que estimen, poden fer alguna barbaritat com l’Anna que no va anar avortar a una clínica especialitzada, i a demés els pares et poden aconsellar millor que no els teus amics en aquest tema perquè tenen més experiència.

TEMA-5

LES COSES QUE S’HA DE FER PER EMPIPAR A LA TEVA GERMANA
1. Tens e buscar el moment per fer-li alguna cosa perquè els teus pares no et castiguin a tu.
2. Quan hagis trobat aquell moment, va allà i li comences a dir coses que saps que li molesten, com per exemple, que es una “fifi”...
3. Segueixes fins que et pega.
4. Quan t’haguí pagat, vas gemegant a la mare i li comences a dir que no para i que t’ha pagat molt fort (cuentu haha)
5. Després si cola, i la renyen, li tornes a fer el mateix, o una altre cosa, o t’hi tornes.
6. Però segur que el final t’acaben enganxant











Roser Haro Majó

EL BULLING

El bulling, és la marginació que unes persones poden fer a unes altres, la persona es senten molt malament i discriminada.
Per això no estic d’acord, perquè és una discriminació aquella persona. Tothom pot vestir, ser com és, el que ell/a vulgui ser i ningú té dret a posar-se amb ell/a. Les persones que fan el bulling a una altre persona no són conscients de lo què fan, perquè no pensen que amb ells els pot afectar més, i aquestes persones es creuen molt més de les altres i això no està bé perquè cadascú té el que té.
Jo, per mala sort, vaig passar per això, no m’agrada molt recordar-ho i per tant només diré com es senten de veritat aquelles persones, quan veuen que els seus amics, per culpa d’una persona, et giren la cara. Es senten molt malament perquè veuen que la gent que havia estat el seu costat ja no els té, pensen que ha sigut culpa d’elles i no és veritat, jo vaig tindre la sort que tenia un grup de gent amb qui recolzar-me, i no ho vaig passar tan malament com ho podia haver arribat a passar, i també per sort els meus amics es van donar compte i de seguida em van anar a demanar perdó.
Jo no estic d’acord amb el bulling, perquè no tothom té lo mateix i tothom té dret a que el respectin.









Roser Haro Majó

LA VENUS DEL MIRALL

1. Fitxa tècnica
Títol: Venus del mirall
Autor: Diego Velàzquez
Any de realització: 1648
Lloc actual: National Gallery o Galeria Nacional és el museu d'art de Londres
2. Biografia del pintor
Diego Rodriguez de Silva Velázquez (Sevilla, 6 de juny de 1599 – Madrid, 6 d'agost de 1660).
Quan tenia deu anys va entrar com aprenent al taller del pintor Francisco Herrera el Viejo i després al de Francisco Pacheco que va influir tant en la manera d'orientar la carrera com en l'estil de Velàzquez. Als 19 anys es va casar amb la filla de Pacheco i aquest li va preparar l'entrada com a pintor de la cort aconseguint que fes el retrat de Felip IV el 1623. A més de pintor reial també tenia altres càrrecs i obligacions en la Cort com a mestre de cerimònies que li restaven temps per a l'art. El 1659, un any abans de morir, va obtenir l'Orde de Santiago que era una distinció molt desitjada pel pintor.

3. Descripció
Velázquez va pintar la cara del mirall difuminada per, així, només representar el cos despullat de la dona que el marquès s’estimava. Fa la sensació que el pintor ha sorprès a Venus, mentre Cupido, amb resignació, aguanta el mirall en el que es reflexa la cara de la deessa, encara que hauríem de veure’n el cos. La dona té una bellesa palpable, de carn i ossos, en la que ressalta aquesta carnalitat amb els blaus i blancs de les teles, i els tons vermellosos de la cortina que donen una gran càrrega eròtica. S’ha de destacar la pinzellada solta de Velázquez, que fa que doni la sensació que entre les figures hi passa l’aire.

4. Estil
Aquesta obra és d’estil barroc.
Els artistes del barroc van tendir a exagerar l’expressió dels personatges, a destacar els contrastos i a recrear-se en els detalls.L’art barroc és l’estil dominant del període així anomenat. Fou un procés desenvolupat entre dos formes de classicisme: la del Renaixement i la de l’era racionalista.
La pintura barroca es caracteritza pel realisme dels personatges, es dóna molta importància a la llum que fa ressaltar les figures sobre la penombra del quadre. S’accentuen les línies diagonals que creen inestabilitat i moviment sobre la tela.

5. Tècnica i suport
Tècnica:
Suport: Oli sobre llenç

6. Anàlisi formal
Línia: En general hi predomina l’ús de la línia corba que dóna una sensació de sensualitat i calidesa.
Colors: En aquest quadre no hi ha moltes gammes de colors, però els colors que hi predominen més són els vermellosos i els marrons, els colors de calidesa i sensualitat, els colors grisencs marquen el llençol que té rosant el seu cos Venus i els tons rosats de les pells dels personatges.
Llum i textura: La il·luminació es bastant realista, la llum que ve de l’esquerra provoca unes ombres suaus en els seus dos personatges.
Composició: La forma que predomina en aquest quadre es rectangular, el mig del rectangle està la Venus, i fora del rectangle podem veure a Cupido què aguanta el mirall.
Temps: És una pintura atemporal ja que es representen Déus de la mitologia grega clàssica i ens parla de la bellesa, l’amor, i altres coses relacionades.
Ritme: El ritme d’aquesta composició és estàtica, perquè la protagonista d’aquest quadre no es mou, però en canvi els llençols i les cortines tenen corbes, representant que es mouen. Té un ritme uniforme.

7. Interpretació: contingut i significat
Tema: El tema, és la bellesa de la dessa Venus
Recepció:
Funció: La seva funció es decorativa.
Explicacions i símbols: El model de Venus està inspirat en Simonetta Vespucci, l’amant de Lorenzo de Médici. La figura femenina de Venus es correspon amb el model de bellesa del s.XV. El nu femení, considerat pecaminós en l’art medieval cristià. Aquesta Venus representa l’amor carnal o plaer sensual.
El mirall que aguanta Cupido, i amb ell es mira Venus representa la bellesa i la sensualitat.












Roser Haro Majó
2nB Català

ELS SOROLLS DE LA MEVA HABITACIÓ

BRUM cotxes per tot arreu i sempre estan contaminant, TIC-TAC el meu rellotge de l’habitació mai està callat, és com una cotorra
PIU-PIU oh un ocellet s’acaba d’aturar a la porta de la meva finestra, pum un cop de porta s’ha sentit els meus pares ja són aquí un sxxxxx que ma germana està llegin't i un xip-xap que ma mare està regant.
Vla-vla ma germana està jugant i amb la nina està parlant, ning-nang una ambulància blanca com la neu acaba de passar.
Ringgg-ringgg ma àvia ja està buscant a ma mare per dir-li anar a buscar bolets ma mare casada li diu que no, un xiu-xiu se sent els meus pares estan xiuxejant per deixar-me fer deures.

A la meva casa no hi ha molts sorolls però quan estàs callat i escoltes pots trobar molts sorolls sobretot ma mare renyant a ma germana.

1r redacció de català: com em diuen

NOM PROPI
El meu nom prové del llatí.
Els meus pares van quedar en un acord, si era nena triava el nom el meu pare i si era nen la meva mare. I com que jo sóc una noia el meu pare va triar Roser.
A mi el meu nom m’agrada molt perquè hi ha molt poques persones que el tenen.

PSICOLOGIA
Del meu caràcter no m’agrada:
Sóc molt impacient (gato goloso se quema el hocico) i també molt nerviosa.
Del meu caràcter m’agrada:
Sóc molt riallera i sincera
FÍSIC
Del meu físic no m’agrada:
El meu nas, que sembla l’Everest o més gran i tot. I la meva boca, que em semblo la de FERROS LA VIDA ES COMPLICADA...
I el què m’agrada és:
El cabell que el tinc de color castany i llis, i els ulls de color marró fosc i grossos.