EL BULLING

El bulling, és la marginació que unes persones poden fer a unes altres, la persona es senten molt malament i discriminada.
Per això no estic d’acord, perquè és una discriminació aquella persona. Tothom pot vestir, ser com és, el que ell/a vulgui ser i ningú té dret a posar-se amb ell/a. Les persones que fan el bulling a una altre persona no són conscients de lo què fan, perquè no pensen que amb ells els pot afectar més, i aquestes persones es creuen molt més de les altres i això no està bé perquè cadascú té el que té.
Jo, per mala sort, vaig passar per això, no m’agrada molt recordar-ho i per tant només diré com es senten de veritat aquelles persones, quan veuen que els seus amics, per culpa d’una persona, et giren la cara. Es senten molt malament perquè veuen que la gent que havia estat el seu costat ja no els té, pensen que ha sigut culpa d’elles i no és veritat, jo vaig tindre la sort que tenia un grup de gent amb qui recolzar-me, i no ho vaig passar tan malament com ho podia haver arribat a passar, i també per sort els meus amics es van donar compte i de seguida em van anar a demanar perdó.
Jo no estic d’acord amb el bulling, perquè no tothom té lo mateix i tothom té dret a que el respectin.









Roser Haro Majó

LA VENUS DEL MIRALL

1. Fitxa tècnica
Títol: Venus del mirall
Autor: Diego Velàzquez
Any de realització: 1648
Lloc actual: National Gallery o Galeria Nacional és el museu d'art de Londres
2. Biografia del pintor
Diego Rodriguez de Silva Velázquez (Sevilla, 6 de juny de 1599 – Madrid, 6 d'agost de 1660).
Quan tenia deu anys va entrar com aprenent al taller del pintor Francisco Herrera el Viejo i després al de Francisco Pacheco que va influir tant en la manera d'orientar la carrera com en l'estil de Velàzquez. Als 19 anys es va casar amb la filla de Pacheco i aquest li va preparar l'entrada com a pintor de la cort aconseguint que fes el retrat de Felip IV el 1623. A més de pintor reial també tenia altres càrrecs i obligacions en la Cort com a mestre de cerimònies que li restaven temps per a l'art. El 1659, un any abans de morir, va obtenir l'Orde de Santiago que era una distinció molt desitjada pel pintor.

3. Descripció
Velázquez va pintar la cara del mirall difuminada per, així, només representar el cos despullat de la dona que el marquès s’estimava. Fa la sensació que el pintor ha sorprès a Venus, mentre Cupido, amb resignació, aguanta el mirall en el que es reflexa la cara de la deessa, encara que hauríem de veure’n el cos. La dona té una bellesa palpable, de carn i ossos, en la que ressalta aquesta carnalitat amb els blaus i blancs de les teles, i els tons vermellosos de la cortina que donen una gran càrrega eròtica. S’ha de destacar la pinzellada solta de Velázquez, que fa que doni la sensació que entre les figures hi passa l’aire.

4. Estil
Aquesta obra és d’estil barroc.
Els artistes del barroc van tendir a exagerar l’expressió dels personatges, a destacar els contrastos i a recrear-se en els detalls.L’art barroc és l’estil dominant del període així anomenat. Fou un procés desenvolupat entre dos formes de classicisme: la del Renaixement i la de l’era racionalista.
La pintura barroca es caracteritza pel realisme dels personatges, es dóna molta importància a la llum que fa ressaltar les figures sobre la penombra del quadre. S’accentuen les línies diagonals que creen inestabilitat i moviment sobre la tela.

5. Tècnica i suport
Tècnica:
Suport: Oli sobre llenç

6. Anàlisi formal
Línia: En general hi predomina l’ús de la línia corba que dóna una sensació de sensualitat i calidesa.
Colors: En aquest quadre no hi ha moltes gammes de colors, però els colors que hi predominen més són els vermellosos i els marrons, els colors de calidesa i sensualitat, els colors grisencs marquen el llençol que té rosant el seu cos Venus i els tons rosats de les pells dels personatges.
Llum i textura: La il·luminació es bastant realista, la llum que ve de l’esquerra provoca unes ombres suaus en els seus dos personatges.
Composició: La forma que predomina en aquest quadre es rectangular, el mig del rectangle està la Venus, i fora del rectangle podem veure a Cupido què aguanta el mirall.
Temps: És una pintura atemporal ja que es representen Déus de la mitologia grega clàssica i ens parla de la bellesa, l’amor, i altres coses relacionades.
Ritme: El ritme d’aquesta composició és estàtica, perquè la protagonista d’aquest quadre no es mou, però en canvi els llençols i les cortines tenen corbes, representant que es mouen. Té un ritme uniforme.

7. Interpretació: contingut i significat
Tema: El tema, és la bellesa de la dessa Venus
Recepció:
Funció: La seva funció es decorativa.
Explicacions i símbols: El model de Venus està inspirat en Simonetta Vespucci, l’amant de Lorenzo de Médici. La figura femenina de Venus es correspon amb el model de bellesa del s.XV. El nu femení, considerat pecaminós en l’art medieval cristià. Aquesta Venus representa l’amor carnal o plaer sensual.
El mirall que aguanta Cupido, i amb ell es mira Venus representa la bellesa i la sensualitat.












Roser Haro Majó
2nB Català

ELS SOROLLS DE LA MEVA HABITACIÓ

BRUM cotxes per tot arreu i sempre estan contaminant, TIC-TAC el meu rellotge de l’habitació mai està callat, és com una cotorra
PIU-PIU oh un ocellet s’acaba d’aturar a la porta de la meva finestra, pum un cop de porta s’ha sentit els meus pares ja són aquí un sxxxxx que ma germana està llegin't i un xip-xap que ma mare està regant.
Vla-vla ma germana està jugant i amb la nina està parlant, ning-nang una ambulància blanca com la neu acaba de passar.
Ringgg-ringgg ma àvia ja està buscant a ma mare per dir-li anar a buscar bolets ma mare casada li diu que no, un xiu-xiu se sent els meus pares estan xiuxejant per deixar-me fer deures.

A la meva casa no hi ha molts sorolls però quan estàs callat i escoltes pots trobar molts sorolls sobretot ma mare renyant a ma germana.

1r redacció de català: com em diuen

NOM PROPI
El meu nom prové del llatí.
Els meus pares van quedar en un acord, si era nena triava el nom el meu pare i si era nen la meva mare. I com que jo sóc una noia el meu pare va triar Roser.
A mi el meu nom m’agrada molt perquè hi ha molt poques persones que el tenen.

PSICOLOGIA
Del meu caràcter no m’agrada:
Sóc molt impacient (gato goloso se quema el hocico) i també molt nerviosa.
Del meu caràcter m’agrada:
Sóc molt riallera i sincera
FÍSIC
Del meu físic no m’agrada:
El meu nas, que sembla l’Everest o més gran i tot. I la meva boca, que em semblo la de FERROS LA VIDA ES COMPLICADA...
I el què m’agrada és:
El cabell que el tinc de color castany i llis, i els ulls de color marró fosc i grossos.