redacció

Era un nen que es deia Pol, tenia 16 anys, però mai sabia trobat en una situació d’aquestes. Un cop lo més típic, va sentir el sentiment de l’amor, que quan veus aquella noia que t’agrada, et comença la panxa a fer pessigolles.
Aquella noia era la Júlia, una noia de la seva edat, que tenia una cabellera rossa i els ulls verds. Però en Pol tenia un problema, ell era el típic noi que es un dels més populars de l’ institut, i ella era la típica poguéssim dir, “friki”, és a dir, la empollona de la classe.
Però ell la veia cada dia i, sempre la trobava més guapa, no podia més aguantar-se aquest sentiment tant fort que sentia, i un dia va anar a parlar d’amagades amb una de les seves millors amigues la Claudia. Li va explicar tot lo que sentia, i si ella la podria ajudar, però que els seus amics no s’adonessin compte.
Ell li va començar enviar cartes, e-mails, quedaven com amics però d’amagades, perquè els seus amics no el jutgessin, però un dia la Júlia es va donar compte que ella també s’havia enamorat d’en Pol, però ella també va veure que el seu amor era impossible, ell era popular i ella era la diversió de tota la classe.
Un dia en Pol li va volgué expressar els seus sentiments dirigits a ella, aquella tarda després del col·legi en Pol la va esperar com cada dia a darrera l’autocar escolar, quan ella va aparèixer, el cor d’en Pol li va fer un salt, estava molt nerviós. Van anar a berenar a una cafeteria, i van estar parlant fins les 9 de la nit, ell es sentia mol bé el seu costat, podia ser ell mateix, no estava pendent de lo que deien els seus amics.
Ja eren les 9:30 de la nit i ella tenia d’anar a casa seva a fer tots els deures que tenia pendents, però ell no es volia desenganxar d’ella, i la va volgué acompanyar fins a la seva casa. Quan van arriba, va arribar el moment que en Pol havia esperat, li tenia de dir que l’estimava i que volia sortir amb ella, i el final ho va fer, se li va declarar, ella molt nerviosa, i no sabia que fer, però de repent se li va treure la vergonya del cos, i els dos cada cop es anaven acostant més, i més, fins que els seus llavis es van rosar, i es van donar compte que s’estimaven.
Al cap d’una setmana van començar a sortir junts, però en Pol encara no sabia enfrontat a lo que tenia més por, que era a dir-los en els seus amics que estava surtin amb la Júlia, l’ empollona de la classe.
Ja portaven un mes amagats d’aquella por, i un dia la Júlia es va afartar d’estar sempre amagats. Va trucar en Pol si podien quedar a la cafeteria que sempre quedaven, i així va ser, la Júlia es va armar de valor i li va dir lo que pensava, que ella lo més important era ell i que l’estimava moltísim, però que no podia aguantar més que sempre l’estigués amagant i que si això no canviava, doncs que tallarien, i ella plorant se’n va anar.
En Pol va estar reflexionant un dia darrer dia lo que la Júlia li havia dit, ell estava completament d’acord amb ella, però no sabia com dir-los. El cap d’una setmana que van quedar tots els sues amics a fer un partit de bàsquet, també va portar la Júlia. Quan van arribar tots van començar a dir que feia l’empo allà amb tots ells, a la Júlia li va entra ganes de plorar i de marxar corrents d’aquell lloc que ningú la volia però va aguanta, el moment que en Pol li va començar a explicar a tots els seus amic la història que tenia amb la Júlia, tots es van posar a riure, la Júlia que no aguantava més aquesta situació se’n va anar, en Pol enfadant amb els seus amics els hi va dir que si no estaven amb ell per això que no el busquessin més perquè ell ja no estaria el seu costat, i va marxar darrera d’ella.
El dia següent tota la seva colla, els va anar a veure a l’hora del pati que estaven junts esmorzant, i els seus amics els hi van demanar perdo a un i a l’altre.
Finalment la Júlia i en Pol van estar molt contents que els seus amics hagin canviat de parer, i la Júlia va passar de l’empo de la classe a la noia normal que anava amb el noi més guapo de l’ institut, i a partir d’aquest moment van anar tots junts, els amics d’en Pol i ella.

SOLITUDS DE L'ANNA

1er Paràgraf
El títol del meu llibre és Solituds de l’Anna, el seu escriptor es en Jordi Sierra i Fabra, es un escriptor que la majoria dels seus llibres es basen en la vida dels adolescents. La seva editorial és la espurna bromera. No va guanyar cap premi per aquest llibre.

2on Paràgraf
Va de una adolescent de 15 anys que es posa el llit amb el seu xicot de 18 anys sense protecció i es queda embarassada i per anar a avortar sense l’ajut dels seus pares ni de la seva germana Victòria, el final mort, però els pares que tenia eren repressius que miraven més com quedaven i que deien les altres persones que no la maduració i el creixement de les seves filles. I el final la Victòria amb 21 anys ha de descobrir per ella mateixa, els errors que la van portar a la mort, com que la farmàcia no li volia vendre el preservatiu, que el metge no li volia receptar la píndola del dia després, que el seu nòvio no li faci costat en saber la notícia, però sobretot a l’estar sola. Perquè quan es va quedar embarassada la única companyia que tenia era la solitud.

3er Paràgraf
El personatges que hi havia era l’Anna, la seva germana Victoria, els seus pares, els amics de l’Anna i el xicot de l’Anna. L’argument d’aquest llibre es que les adolescents que es queden embarassades, que ho diguin perquè els puguin ajudar i no es quedin soles. El ritme de la narració, hi havia un narrador que explicava la història, en aquest cas la seva germana.

4rt Paràgraf
Jo recomana-ho aquest llibre, no només a les adolescents sinó també en els pares de qualsevol jove.
Perquè crec que t’ensenya a que en aquests casos lo pitjor que pots fer quan la teva filla està embarassada es deixar-la sola, lo millor es fer-li costat, i no parar-la de recolzar-la, perquè sinó té el costat a les persones que estimen, poden fer alguna barbaritat com l’Anna que no va anar avortar a una clínica especialitzada, i a demés els pares et poden aconsellar millor que no els teus amics en aquest tema perquè tenen més experiència.

TEMA-5

LES COSES QUE S’HA DE FER PER EMPIPAR A LA TEVA GERMANA
1. Tens e buscar el moment per fer-li alguna cosa perquè els teus pares no et castiguin a tu.
2. Quan hagis trobat aquell moment, va allà i li comences a dir coses que saps que li molesten, com per exemple, que es una “fifi”...
3. Segueixes fins que et pega.
4. Quan t’haguí pagat, vas gemegant a la mare i li comences a dir que no para i que t’ha pagat molt fort (cuentu haha)
5. Després si cola, i la renyen, li tornes a fer el mateix, o una altre cosa, o t’hi tornes.
6. Però segur que el final t’acaben enganxant











Roser Haro Majó