LA VENUS DEL MIRALL

1. Fitxa tècnica
Títol: Venus del mirall
Autor: Diego Velàzquez
Any de realització: 1648
Lloc actual: National Gallery o Galeria Nacional és el museu d'art de Londres
2. Biografia del pintor
Diego Rodriguez de Silva Velázquez (Sevilla, 6 de juny de 1599 – Madrid, 6 d'agost de 1660).
Quan tenia deu anys va entrar com aprenent al taller del pintor Francisco Herrera el Viejo i després al de Francisco Pacheco que va influir tant en la manera d'orientar la carrera com en l'estil de Velàzquez. Als 19 anys es va casar amb la filla de Pacheco i aquest li va preparar l'entrada com a pintor de la cort aconseguint que fes el retrat de Felip IV el 1623. A més de pintor reial també tenia altres càrrecs i obligacions en la Cort com a mestre de cerimònies que li restaven temps per a l'art. El 1659, un any abans de morir, va obtenir l'Orde de Santiago que era una distinció molt desitjada pel pintor.

3. Descripció
Velázquez va pintar la cara del mirall difuminada per, així, només representar el cos despullat de la dona que el marquès s’estimava. Fa la sensació que el pintor ha sorprès a Venus, mentre Cupido, amb resignació, aguanta el mirall en el que es reflexa la cara de la deessa, encara que hauríem de veure’n el cos. La dona té una bellesa palpable, de carn i ossos, en la que ressalta aquesta carnalitat amb els blaus i blancs de les teles, i els tons vermellosos de la cortina que donen una gran càrrega eròtica. S’ha de destacar la pinzellada solta de Velázquez, que fa que doni la sensació que entre les figures hi passa l’aire.

4. Estil
Aquesta obra és d’estil barroc.
Els artistes del barroc van tendir a exagerar l’expressió dels personatges, a destacar els contrastos i a recrear-se en els detalls.L’art barroc és l’estil dominant del període així anomenat. Fou un procés desenvolupat entre dos formes de classicisme: la del Renaixement i la de l’era racionalista.
La pintura barroca es caracteritza pel realisme dels personatges, es dóna molta importància a la llum que fa ressaltar les figures sobre la penombra del quadre. S’accentuen les línies diagonals que creen inestabilitat i moviment sobre la tela.

5. Tècnica i suport
Tècnica:
Suport: Oli sobre llenç

6. Anàlisi formal
Línia: En general hi predomina l’ús de la línia corba que dóna una sensació de sensualitat i calidesa.
Colors: En aquest quadre no hi ha moltes gammes de colors, però els colors que hi predominen més són els vermellosos i els marrons, els colors de calidesa i sensualitat, els colors grisencs marquen el llençol que té rosant el seu cos Venus i els tons rosats de les pells dels personatges.
Llum i textura: La il·luminació es bastant realista, la llum que ve de l’esquerra provoca unes ombres suaus en els seus dos personatges.
Composició: La forma que predomina en aquest quadre es rectangular, el mig del rectangle està la Venus, i fora del rectangle podem veure a Cupido què aguanta el mirall.
Temps: És una pintura atemporal ja que es representen Déus de la mitologia grega clàssica i ens parla de la bellesa, l’amor, i altres coses relacionades.
Ritme: El ritme d’aquesta composició és estàtica, perquè la protagonista d’aquest quadre no es mou, però en canvi els llençols i les cortines tenen corbes, representant que es mouen. Té un ritme uniforme.

7. Interpretació: contingut i significat
Tema: El tema, és la bellesa de la dessa Venus
Recepció:
Funció: La seva funció es decorativa.
Explicacions i símbols: El model de Venus està inspirat en Simonetta Vespucci, l’amant de Lorenzo de Médici. La figura femenina de Venus es correspon amb el model de bellesa del s.XV. El nu femení, considerat pecaminós en l’art medieval cristià. Aquesta Venus representa l’amor carnal o plaer sensual.
El mirall que aguanta Cupido, i amb ell es mira Venus representa la bellesa i la sensualitat.












Roser Haro Majó
2nB Català